Els videojocs inclouen diversos beneficis pedagògics. Poden desenvolupar habilitats cognitives, espacials i motores, i millorar les habilitats en les TIC. Es poden ensenyar fets (coneixements, memorització i repetició), principis com la relació causa-efecte i la resolució de problemes complexes i augmentar així la creativitat o aportar exemples pràctics d’un concepte i regles que són difícils d’il·lustrar en el món real.
Tot i les característiques pedagògiques, no tots els jocs es dissenyen amb aquest objectiu, però tots inclouen qualitats pedagògiques per incitar i promoure les activitats cognitives dels estudiants. La finalitat dels videojocs és aprendre, memoritzar, col·laborar, explorar o aconseguir informació complementària per avançar. Jugant s’aprèn i un dels avantatges és la capacitat que tenen els estudiants per aprendre en un entorn estimulant, en el que poden fer errors i aprendre practicant. Aquest tipus d’entorns poden ser idonis per aquells alumnes més pragmàtics, que prefereixen experimentar que repetir mecànicament la informació. Aquesta experiència els permetrà una millor comprensió de conceptes que, per el contrari, poden considerar complicats o avorrits.
Els videojocs fomenten una col·laboració real entre usuaris i, a un cert nivell, és similar als entorns d’aprenentatge col·laboratiu o entorns de treball col·laboratiu, en els que els participants comparteixen informació i aprenen dels altres (els entorns de treball col·laboratiu assistits amb l’ordinador, per exemple).
Els videojocs de multi jugadors desenvolupen tant la competitivitat com la col·laboració, motivant als jugadors a unir-se formant equips (o clans) i competir contra altres equips.
Els videojocs de multi jugadors desenvolupen tant la competitivitat com la col·laboració, motivant als jugadors a unir-se formant equips (o clans) i competir contra altres equips.
Els videojocs poden tenir un impacte emocional en els jugadors, poden millorar la seva autoestima (amb una supervisió adequada) i permetre’ls participar a activitats socials. Jugar pot tenir un efecte enaiguador per aquells participants que en un altre tipus d’activitat d’oci (veure pel·lícules, per exemple) senten una gran varietat d’emocions, però en un entorn segur i controlat.
Les emocions amb els videojocs passen per l’alegria, l’empatia, l’enfado, la frustració o el triomf. Aquesta successió d’emocions fa que els jugadors es mantinguin immersos en el joc. Així mateix, alguns estudis han demostrat que les emocions permeten memoritzar processos, especialment si el contingut o el to emocional del material que s’ha d’aprendre corresponen amb les emocions de l’estudiant. Induir diverses emocions al jugador fa que els videojocs permetin recordar més intensament els fets i participar així en el procés cognitiu. Els videojocs poden millorar l’autoestima dels jugadors. Per això, l’èxit ha d’estar al seu abast, és a dir, hi ha d’haver una possibilitat de guanyar, assegurant-se de que la corba d’aprenentatge s’adapti a les seves habilitats i aportin comentaris sobre els seu progrés.
A les fotografies podem veure que cada nen té un ordinador (projecte 1x1).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada